Avaluació

        Quina és la millor manera d'avaluar a les escoles? És molt difícil jutjar els processos que fa cada nen al llarg del seu aprenentatge; cada nen és únic y te unes necessitats i uns problemes diferents. Fins ara el mètode més pràctic eren fer proves escrites, però és just aquest mètode? Tots els nens tenen les mateixes oportunitats? És una motivació per continuar estudiant i esforçant-se?

Autor: Sergis blog

        Aquestes proves consistien en memoritzar continguts per després escriure'ls en un paper en un determinat temps. El professor s'emportava tots els exàmens (20-30) i els corregia a casa; poc després tornava a classe tornant els exàmens qualificats amb un número del 1 al 10. Segons les notes es seleccionaven els alumnes més destacats i els menys destacats. Els alumnes més destacats sempre aconseguien notes entre el 8 i el 10 i, quant més alta era la nota més "llest" era; després estaven les notes entre 6 i 7 en el que els alumnes aconseguien aprovar però no memoritzaven tot el contingut necessari; el 5 era la nota per aquells que arribaven justos als coneixements demanats; el 4 representava que l'alumne havia d'esforçar-se un poc més per arribar a un suficient i les notes més baixes donaven per perduts els exàmens.

        Aquest procés d'avaluació era molt selectiu y molts estudiants es quedaven repetint, el problema d'aquest mètode és que no té en compte que no tos tenen les mateixes capacitats. Un alumne de 10 potser ha estudiat només el dia abans de l'examen i repetir tot allò que ha llegit, però un de 5 raspat pot ser un alumne que du dies estudiant tot el temari i que no sigui capaç de memoritzar de la mateixa manera que l'altre. Encara que els esforços siguin molt diferents, el que menys ha treballat te una nota molt més alta que el que s'ha passat dies davant els llibres. Per aquestes raons es considera que aquesta manera d'avaluació no és equilibrada per a tot l'alumnat. A més, els pares dels nens arriben a renyar-los per treure males notes;  aquesta és una forta desmotivació per a ells, es donen compte que encara que facin tot el possible no poden arribar i no fan feliços als seus pares. En canvi, els que treuen bones notes aconsegueixen reals per recompensar el seu treball.

 

Foto pròpia: Marina Isern Torres

         L'escola constructiva segueix un currículum i amb aquest arriba a unes competències bàsiques que adquireixen els alumnes al llarg del curs.L'objectiu més complicat és l'avaluació, quina és la millor manera de qualificar el procés que segueixen els alumnes? Com podem ajudar-lo a millorar i no sancionar-lo per coses que no pot aconseguir? L'avaluació no ha de ser una qualificació en números, sinó que hauria de ser una meta on arribin els nens per ells mateixos.

        L'avaluació és un procés continu que té en consideració els coneixements previs de cada alumne, la manera de resoldre els problemes que es plantegen i el nivell que aconsegueixen al final d'aquest. Com que les competències son coneixements que serveixen per a la vida quotidiana hi pot haver dos tipus segons el context: interna  (feta per una persona que estigui dins d'aquest procés d'aprenentatge) i externa (feta per una persona paral·lela a aquest procés).

  

        En una bona avaluació trobem tres tipus segons qui la fa:

• Heteroavaluació: és el propi mestre qui jutja els avanços de l'alumne. Com a l'escola tradicional és el mestre qui decideix com ho ha fet el nen, normalment seguint una rubrica comú. Aquesta rúbrica valora totes les capacitats que te l'alumne i tots els seus avanços.

• Autoavaluació:  el propi alumnes s'avalua seguint el model de rúbrica que segueix el seu professor, d'aquesta manera el nen té coneixement del que fa i el que no. Sap on té problemes i on no, i per tant, sap com millorar.

• Coavaluació: consisteix en una avaluació entre igual, com per exemple dos alumnes de la mateixa classe que s'avaluen entre sí. També segueixen la rúbrica i es una manera de comparar els diferents punts de vista sobre un treball.

        Aquestes diferents avaluacions donen diferents resultats i s'aconsegueix un comú. No és únicament funció del professor de l'aula, els propis alumnes també participen i poden saber com aprendre. "Aprendre a aprendre" aquesta és la clau de tot el procés de les competències, els nens aconsegueixen per ells mateixos assimilar els continguts i arribar als objectius que els demanen.

     

Artefacte propi (voicethread): Marina Isern Torres

        Durant la meva escolarització he treballat amb exàmens i per a mi és difícil imaginar altra manera d'avaluar. Però, des de fa anys, m'adono que molts companys meus es quedaven enrere encara que s'esforcessin molt i d'altres que no fan ni brot passaven de curs sense cap dificultat. Es poden aconseguir millor mètodes d'avaluació que s'adaptin a totes les personalitats i que no discriminin a ningú. En la meva opinió el mètode que hem descrit abans és conjunt i participen diferents punts de vista, a més els alumnes tenen a la seva disposició els criteris que es demanen.

        Canviar l'escola és una feina costosa que poc a poc es pot aconseguir, sobretot l'avaluació perquè és una de les coses més importants que componen l'escola.