Competències bàsiques

      L'escola constructiva treballa damunt competències, aquesta forma d'ensenyament  és oposada al mètode que utilitzava l'escola tradicional. L'escola tradicional es basava en mètodes repetitius i memorístics, en canvi les competències pertanyen a una pedagogia més activa que dóna més importància a l'observació, l'experimentació i l'aprenentatge crític. Un dels fundadors d'aquesta metodologia va ser John Dewey, es situa dins l'educació progressiva i crea una pedagogia, fonamentada en el seu instrumentalisme i funcionalisme,  que es  basada en les característiques de l'Escola Nova del segle XIX.

Autor: Marcelo Montecino

      Les competències varen aparèixer per transmetre un coneixement que ajudés a les persones a ser capaços de fer una feina de forma eficient. Un aprenentatge que fos paral·lel als canvis socials, econòmics i culturals del moment. L'educació volia fer persones que poguessin resoldre problemes que es plantejaven a la vida quotidiana. Per això a les escoles es mantenia el treball teòric en relació amb les demandes de la pràctica.

      Antoni Zabala al seu llibre diu que  la competència és la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. Y per a això és cal mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada. Les competències  recullen tot el que necessiten les persones per desenvolupar les seves capacitats naturals per resoldre els problemes amb els que es poden trobar dia a dia.

       Amb les competències els alumnes sempre són persones actives i relacionen els components conceptuals, els procedimentals i els actitudinals. Durant els seu aprenentatge els tres components són claus i no poden aparèixer de manera separada. Sempre hi ha teoria i amb aquesta és poden realitzar moltes activitats per dur-la a la pràctica, el nen és una persona activa i disposada a treballar per aconseguir aquest coneixement i la seva funcionalitat fora de l'àmbit escolar.

Artefacte propi

      L'aprenentatge ha de ser significatiu i funcional i per aconseguir-ho hi ha la sèrie de principis psicopedagògics que ja varem definir en aquesta entrada més antiga.  Diem que un aprenentatge és significatiu quan l'alumne li pot atribuir un sentit, és a dir, quan l'alumne el pot relacionar amb activitats quotidianes. En aquestes activitats el nen es fa preguntes sobre la seva funcionalitat per després utilitzar-les en determinades situacions de la vida social. Dins la significativitat  podem esmentar activitats:

• Activitats que ens permetin determinar els coneixements previs que te cada alumne per relacionar-los amb els nous continguts.
• Activitats amb continguts significatius i funcionals que siguin adequades al nivell de desenvolupament dels alumnes.
• Activitats que provoquen un conflicte cognitiu que promouen l'activitat mental per relacionar tots els continguts previs amb els nous que li estan ensenyant.
• Activitats interessants que resultin motivadors per als alumnes i, per tant, estimulin la seva autoestima i l'autoconcepte.
• Activitats que li ensenyin a aprendre, a ser més autònoms durant el seu procés d'aprenentatge. Ells són els únics protagonistes d'aquesta etapa.

      

      Tota aquesta metodologia per competències té la finalitat de crear persones capaces  d'enfrontar-se a les diferents situacions que apareixen dia a dia en diferents contextos. Els nens han de desenvolupar totes les seves capacitats per resoldre tots els conflictes que trobin al llarg de la seva vida.

      Al segle XX es segueix insistint en la necessitat d'ensenyar amb el mètode de competències. Trobem l'any 1996 el Informe Delors que li dóna una gran importància a: saber conocer, saber hacer, saber ser y saber convivir.

Foto pròpia: Marina Isern Torres

      Avui dia encara coexisteixen els mètodes tradicionals amb els constructivistes. En la meva experiència a l'escola cais tot era tradicional on només es memoritzava i en realitat no aprenies res que et servis per al dia a dia. I per investigacions pròpies en diferents cursos escolars, encara hi ha assignatures que segueixen el mètode tradicional repetitiu, però hi ha altres, sobretot a primària que comencen a treballar més per projectes. Per tant, fan un aprenentatge basat en les competències bàsiques i ajuden molt als seus alumnes.

      Sincerament no record casi res del que vaig memoritzar durant tota la meva escolarització. Aquella escola era molt avorrida i l'únic que et preocupava era saber tota la teoria per treure la millor nota possible per a que els pares a casa estiguessin contents.  Molta gent va deixar els estudis només per les notes, era una escola molt selectiva en la que els "millors" anaven creixent i passant de curs mentre els "pitjors" anaven repetint.

      Tots els nens són iguals, només tenen diferents nivells de desenvolupament. No es just etiquetar llestos i ases, tots poden arribar als coneixement a la seva manera. Per això, les competències han sigut una eina clau per eliminar aquestes etiquetes i que els nens comencen a valorar-se i a creure en sí mateixos per créixer dia a dia.