El rol del mestre

      L'alumne és el centre de tota l'educació, però li fa falta un mestre que li ajudi. Els mestres han de seguir una sèrie de normes per ser un bon guia per al nen en tota la seva escolarització. Els mestres han de formar-se i estar al corrent de totes les novetats que sorgeixen i pugin servir per donar classe.

      El rol del mestre ha anat canviant al llarg dels anys des de Dewey fins a l'actualitat.

     Dewey (1933) començava a treballar amb el mètode per projectes i entenia l'educació com “la suma total de procesos por los cualesuna comunidad o grupo social, pequeño o grande, transmite sus poderes y sus objetivosadquiridos, a fin de asegurar su propia existencia y su crecimiento continuado”.  Per a ell el que necessitava un mestre es basava en la matèria i la metodologia, és a dir, amb la pedagogia i el coneixement, dos blocs distints que no es relacionaven per a res. Per Dewey l'educació és un procés d'estímuls i interactiu, on tots els nens participaven per ells mateixos per aconseguir els objectius.

      Segons Shulman (1986) per ser un bon mestre hi ha que tenir coneixement didàctic del contingut (CDC), tenir un coneixement pedagògic de la matèria. Per tant Shulman està d'acord amb Dewey de que fa falta pedagogia i contingut però han d'estar relacionats entre ells, no poden anar separats.

     En el 2006 Mishra i Koehler varen dir que per ser un bon mestre del segle XXI  també fan falta les TICS i per això un mestres avui dia segueix el model TPACK que relaciona la pedagogia amb el contingut i les tecnologies.

      Aquest model relaciona tots els punts fonamentals per ser un bon mestre. En l'esquema anterior veiem com ha evolucionat el model educatiu: es veuen les tres parts fonamentals (Pedagogia, context i tecnologia) i com es van relacionant entre elles. Primer segons Dwey, estaven separades pedagogia i context, després segons Shulman,  les dos es varen ajuntar per formar el PCK i més tard es varen incloure les tecnologies per unir els tres punt i tenir la figura del mestre perfecte, el conegut com model TPACK.

      Des de el meu punt de vista, per ser un bon mestres hi ha que seguir aquest model de TPACK. Hi ha que introduir les TICS dins dels nens des de petits per ensenyar a usar-les correctament ja que seran útils al llarg de la seva vida. Però per ser un bon mestre no hi ha que fer-ho tot perfecte sinó aprofitar al màxim els recursos que tenim i planificar les nostres classes el millor que sabem. No tots els professors estan familiaritzats amb les noves tecnologies i es un punt que els costa molt però això no significa que no sigui un bon mestre, fa el que pot de la millor manera possible i s'intenta adaptar al nou temps.

      Cada mestre, igual que cada alumne, és diferent i cadascun té la seva pròpia manera de treballar, per això no es pot exigir seguir el TPACK. No hi ha mestres més bons ni pitjors sinó diferents entre sí, i malgrat d'aquestes diferències fan el mateix treball de manera satisfactòria. Tots els mestres s'esforcen per aconseguir uns objectius principals fent tot el que saben i el que dominen. Un bon mestre es fa poc a poc, i cada un de ells arribarà on pugui convertint-se en bon professional dins dels seus propis límits.

Foto propia: Marina Isern Torres

Evolució del sistema educatiu

      L'educació ha anat canviant al llarg dels anys. Fa dècades eren molt pocs els que podien anar a l'escola per formar-se, per això casi tots eren analfabets. s veia la diferencia entre les diferents classes socials on les més riques gaudien d'una educació i les més pobres només treballaven. Poc a poc, aquesta escola ha anat evolucionant fins arribar al que és avui dia. Dins aquesta evolució podem separar dos etapes: l'escola tradicional i l'escola constructiva o moderna.

      L'escola tradicional es defineix com a transmissiva, ja que transmet uns coneixements per instruir al nen.  En aquesta el professor ho sap tot i ensenya als nens que no saben res: el nen esta buit i poc a poc es va formant gracies a la transmissió de coneixements que rep per part del professor. És un sistema educatiu propedèutic i selectiu que deixa fora a aquells que no aconsegueixen els objectius proposats. La figura important dins aquesta escola és el mestre que imparteix una sèrie de coneixements basts en els llibrets de text en un horari establert prèviament. Tot el coneixement està dividit en assignatures diferents que s'avaluen amb exàmens finals, amb sancions o sense, depenent de si s'aprova o es suspèn.

      En aquesta escola alumne es troba en un paper secundar : es una persona que va a l'escola a escoltar i memoritzar el que ensenya el professor sense poder experimentar ni mostrar les seves opinions. Els nens segueixen un llibre, que han de memoritzar per fer exàmens, per tant desenvolupen la capacitat de memoritzar però no aprenen a raonar ni pensar per ells mateixos.

      Aquest tipus d'educació era característica de la societat industrialitzada, on els mestres ensenyaven a les persones el necessari per poder treballar. Una escola amb molt pocs recursos, sense tecnologia i  on s'ensenyen els coneixements que interessen a la societat.

      L'escola constructiva és una escola orientativa per a la vida i vols desenvolupar les capacitats que té el nen. En aquesta escola els alumnes tenen coneixements previs i els professors els orienten; per tant, el professor passa a ser una figura secundària que només guia als seus alumnes per arribar al coneixement per ells mateixos. La figura més important dins d'aquesta escola és l'alumne que té llibertat per crear, raonar i experimentar per ell mateix per treure coneixement. El coneixements està globalitzat a totes les assignatures i no n'hi ha horaris establerts, d'aquesta manera es poden modificar segons els projectes que es volen du a terme. Hi ha una avaluació continua que no es centra en els exàmens, sinó en la progressió que fa l'alumne al llarg del curs.

      S'anomena escola moderna perquè ha sorgit dins de la societat de la Informaciói la Comunicació. És el nou concepte d'escola què es vol aconseguir: una escola on el mestre no sigui la figura principal i on l'alumne per ell mateix aconsegueixi formar-se com a persona a través de les seves capacitats.

      L'educació és un procés progressiu que sempre es podrà millorar; per això continuarà evolucionant segons evolucioni la societat. De manera progressiva anirà evolucionant en funció de les necessitats que necessita la societat, per tant no hi haurà una educació definitiva. 

Finalitats de l'educació

        Tothom associem educació amb l'escola i professors: els professors ensenyen, guien, expliquen, ajuden.. i les persones, poc a poc, van aprenent. Des que naixem ens van educant, és un procés continu; a casa ens ensenyen a caminar i  parlar i a l'escola ens ensenyen coneixements.

        L'educació ha canviat molt al llarg dels anys. Antigament la religió predominava i l'educació es basava en formar-se com a persona, va ser a partir del segle XVI que van aparèixer l'escriptura, la lectura i les matemàtiques. Poc a poc, s'anaven ensenyant coneixements que servissin  per als cursos superiors i poder arribar a la universitat, per això l'educació té una finalitat propedèutica. Encara que l'educació sigui un dret que tenim tothom, no tos poden accedir a uns estudis universitaris. L'educació es divideix en dos: la pública i gratuïta a la que tothom pot accedir; i la universitat que, encara que sigui pública, no es gratis i només alguns tenen el privilegi d'accedir a carreres universitàries.

        Segons Zabala sempre ha predominat la teòrica damunt de la pràctica i que l'educació va dirigida va dirigida a desenvolupar les capacitats de les persones. Com predomina la teoria els estudiants acaben amb un alt contingut de coneixements però no ho saben dur a la pràctica, aquet es un gran problema perquè els estudiants no tenen experiència del que han estudiat i no saben com ho han de fer. Zabala diu que l'educació té una funció acadèmica basada en els coneixements teòrics i pràctics que adquirim durant la nostra escolarització; i una funció orientadora que ajuda a les persones a formar-se per a la vida. Per tant, l'educació també està en l'àmbit social i orienta a les persones a saber actuar i reaccionar davant de les persones que la envolten. Des de el principi la finalitat principal era educar com a persones i desenvolupar les seves personalitats a partir de les vivències viscudes; cada persona te una personalitat pròpia, però, tothom sap conviure respectant als demes i es saben comportar correctament.

      Segons el llibre "La educación encierra un tesoro" hi ha quatre pilars bàsics a la educació relacionats que donen lloc a les competències amb les que es fan les classes. Aquets pilars són aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure i es basen en: aprendre coneixements d'unes mataries; aprendre a actuar davant les diferents situacions que ets pots trobar;  aprendre a desenvolupar una personalitat pròpia i creure en un mateix per ser més autònom; i aprendre a viure respectant les diferències culturals que es troben dins d'una mateixa societat.       L'educació es clau en la vida, tot el món necessita formar-se, saber coses i saber actuar. Es un formació gradual que te diferents nivells: infantil, primària, secundària, batxillerat i universitat. Durant aquets nivells es van seleccionant la gent més preparada per seguir estudiant i arribar als estudia superiors, els millors aproven i passen de curs i els altres suspenen. Es trist que no tothom puga accedir a estudis universitaris, però no tots els estudiants poden aconseguir uns coneixements mínims per fer aquestes carreres. 

            En conclusió l'educació es un procés continu, gradual, selectiu i propedèutic que té una finalitat acadèmica i una finalitat educadora. L'educació ens proporciona coneixements progressius i a més, ens forma com a essers humans i ens ajuda a desenvolupar una personalitat única i personal.