Tothom associem educació amb l'escola i professors: els
professors ensenyen, guien, expliquen, ajuden.. i les persones, poc a poc, van
aprenent. Des que naixem ens van educant, és un procés continu; a casa ens
ensenyen a caminar i parlar i a l'escola ens ensenyen coneixements.
L'educació ha canviat molt al llarg dels anys. Antigament la religió predominava i l'educació es basava en formar-se com a persona, va ser a partir del segle XVI que van aparèixer l'escriptura, la lectura i les matemàtiques. Poc a poc, s'anaven ensenyant coneixements que servissin per als cursos superiors i poder arribar a la universitat, per això l'educació té una finalitat propedèutica. Encara que l'educació sigui un dret que tenim tothom, no tos poden accedir a uns estudis universitaris. L'educació es divideix en dos: la pública i gratuïta a la que tothom pot accedir; i la universitat que, encara que sigui pública, no es gratis i només alguns tenen el privilegi d'accedir a carreres universitàries.
Segons Zabala sempre ha predominat la teòrica damunt de la pràctica i que l'educació va dirigida va dirigida a desenvolupar les capacitats de les persones. Com predomina la teoria els estudiants acaben amb un alt contingut de coneixements però no ho saben dur a la pràctica, aquet es un gran problema perquè els estudiants no tenen experiència del que han estudiat i no saben com ho han de fer. Zabala diu que l'educació té una funció acadèmica basada en els coneixements teòrics i pràctics que adquirim durant la nostra escolarització; i una funció orientadora que ajuda a les persones a formar-se per a la vida. Per tant, l'educació també està en l'àmbit social i orienta a les persones a saber actuar i reaccionar davant de les persones que la envolten. Des de el principi la finalitat principal era educar com a persones i desenvolupar les seves personalitats a partir de les vivències viscudes; cada persona te una personalitat pròpia, però, tothom sap conviure respectant als demes i es saben comportar correctament.
Segons el llibre "La educación encierra un
tesoro" hi ha quatre pilars
bàsics a la educació relacionats que donen lloc a les competències amb les que
es fan les classes. Aquets pilars són aprendre a conèixer, aprendre a fer,
aprendre a ser i aprendre a conviure i es basen en: aprendre coneixements
d'unes mataries; aprendre a actuar davant les diferents situacions que ets pots
trobar; aprendre a
desenvolupar una personalitat pròpia i creure en un mateix per ser més autònom;
i aprendre a viure respectant les diferències culturals que es troben dins
d'una mateixa societat.
L'educació es clau en la vida, tot el món necessita
formar-se, saber coses i saber actuar. Es un formació gradual que te
diferents nivells: infantil, primària, secundària, batxillerat i universitat.
Durant aquets nivells es van seleccionant la gent més preparada per seguir
estudiant i arribar als estudia superiors, els millors aproven i passen de curs
i els altres suspenen. Es trist que no tothom puga accedir a estudis
universitaris, però no tots els estudiants poden aconseguir uns coneixements
mínims per fer aquestes carreres.
L'educació ha canviat molt al llarg dels anys. Antigament la religió predominava i l'educació es basava en formar-se com a persona, va ser a partir del segle XVI que van aparèixer l'escriptura, la lectura i les matemàtiques. Poc a poc, s'anaven ensenyant coneixements que servissin per als cursos superiors i poder arribar a la universitat, per això l'educació té una finalitat propedèutica. Encara que l'educació sigui un dret que tenim tothom, no tos poden accedir a uns estudis universitaris. L'educació es divideix en dos: la pública i gratuïta a la que tothom pot accedir; i la universitat que, encara que sigui pública, no es gratis i només alguns tenen el privilegi d'accedir a carreres universitàries.
Segons Zabala sempre ha predominat la teòrica damunt de la pràctica i que l'educació va dirigida va dirigida a desenvolupar les capacitats de les persones. Com predomina la teoria els estudiants acaben amb un alt contingut de coneixements però no ho saben dur a la pràctica, aquet es un gran problema perquè els estudiants no tenen experiència del que han estudiat i no saben com ho han de fer. Zabala diu que l'educació té una funció acadèmica basada en els coneixements teòrics i pràctics que adquirim durant la nostra escolarització; i una funció orientadora que ajuda a les persones a formar-se per a la vida. Per tant, l'educació també està en l'àmbit social i orienta a les persones a saber actuar i reaccionar davant de les persones que la envolten. Des de el principi la finalitat principal era educar com a persones i desenvolupar les seves personalitats a partir de les vivències viscudes; cada persona te una personalitat pròpia, però, tothom sap conviure respectant als demes i es saben comportar correctament.
En conclusió
l'educació es un procés continu, gradual, selectiu i propedèutic que té una
finalitat acadèmica i una finalitat educadora. L'educació ens proporciona
coneixements progressius i a més, ens forma com a essers humans i ens ajuda a
desenvolupar una personalitat única i personal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario