lunes, 18 de noviembre de 2013

Competències bàsiques

      L'escola constructiva treballa damunt competències, aquesta forma d'ensenyament  és oposada al mètode que utilitzava l'escola tradicional. L'escola tradicional es basava en mètodes repetitius i memorístics, en canvi les competències pertanyen a una pedagogia més activa que dóna més importància a l'observació, l'experimentació i l'aprenentatge crític. Un dels fundadors d'aquesta metodologia va ser John Dewey, es situa dins l'educació progressiva i crea una pedagogia, fonamentada en el seu instrumentalisme i funcionalisme,  que es  basada en les característiques de l'Escola Nova del segle XIX.

John Dewey school, Santiago, 1989

      Les competències varen aparèixer per transmetre un coneixement que ajudés a les persones a ser capaços de fer una feina de forma eficient. Un aprenentatge que fos paral·lel als canvis socials, econòmics i culturals del moment. L'educació volia fer persones que poguessin resoldre problemes que es plantejaven a la vida quotidiana. Per això a les escoles es mantenia el treball teòric en relació amb les demandes de la pràctica.

      Antoni Zabala al seu llibre diu que  la competència és la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. Y per a això és cal mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada. Les competències  recullen tot el que necessiten les persones per desenvolupar les seves capacitats naturals per resoldre els problemes amb els que es poden trobar dia a dia.
       Amb les competències els alumnes sempre són persones actives i relacionen els components conceptuals, els procedimentals i els actitudinals. Durant els seu aprenentatge els tres components són claus i no poden aparèixer de manera separada. Sempre hi ha teoria i amb aquesta és poden realitzar moltes activitats per dur-la a la pràctica, el nen és una persona activa i disposada a treballar per aconseguir aquest coneixement i la seva funcionalitat fora de l'àmbit escolar.


Artefacte propi

      L'aprenentatge ha de ser significatiu i funcional i per aconseguir-ho hi ha la sèrie de principis psicopedagògics que ja varem definir en aquesta entrada més antiga.  Diem que un aprenentatge és significatiu quan l'alumne li pot atribuir un sentit, és a dir, quan l'alumne el pot relacionar amb activitats quotidianes. En aquestes activitats el nen es fa preguntes sobre la seva funcionalitat per després utilitzar-les en determinades situacions de la vida social. Dins la significativitat  podem esmentar activitats:
  • Activitats que ens permetin determinar els coneixements previs que te cada alumne per relacionar-los amb els nous continguts.
  • Activitats amb continguts significatius i funcionals que siguin adequades al nivell de desenvolupament dels alumnes.
  • Activitats que provoquen un conflicte cognitiu que promouen l'activitat mental per relacionar tots els continguts previs amb els nous que li estan ensenyant.
  • Activitats interessants que resultin motivadors per als alumnes i, per tant, estimulin la seva autoestima i l'autoconcepte.
  • Activitats que li ensenyin a aprendre, a ser més autònoms durant el seu procés d'aprenentatge. Ells són els únics protagonistes d'aquesta etapa.
      
      Tota aquesta metodologia per competències té la finalitat de crear persones capaces  d'enfrontar-se a les diferents situacions que apareixen dia a dia en diferents contextos. Els nens han de desenvolupar totes les seves capacitats per resoldre tots els conflictes que trobin al llarg de la seva vida.

      Al segle XX es segueix insistint en la necessitat d'ensenyar amb el mètode de competències. Trobem l'any 1996 el Informe Delors que li dóna una gran importància a: saber conocer, saber hacer, saber ser y saber convivir.


Foto pròpia: Marina Isern Torres

      Avui dia encara coexisteixen els mètodes tradicionals amb els constructivistes. En la meva experiència a l'escola cais tot era tradicional on només es memoritzava i en realitat no aprenies res que et servis per al dia a dia. I per investigacions pròpies en diferents cursos escolars, encara hi ha assignatures que segueixen el mètode tradicional repetitiu, però hi ha altres, sobretot a primària que comencen a treballar més per projectes. Per tant, fan un aprenentatge basat en les competències bàsiques i ajuden molt als seus alumnes.

      Sincerament no record casi res del que vaig memoritzar durant tota la meva escolarització. Aquella escola era molt avorrida i l'únic que et preocupava era saber tota la teoria per treure la millor nota possible per a que els pares a casa estiguessin contents.  Molta gent va deixar els estudis només per les notes, era una escola molt selectiva en la que els "millors" anaven creixent i passant de curs mentre els "pitjors" anaven repetint.

      Tots els nens són iguals, només tenen diferents nivells de desenvolupament. No es just etiquetar llestos i ases, tots poden arribar als coneixement a la seva manera. Per això, les competències han sigut una eina clau per eliminar aquestes etiquetes i que els nens comencen a valorar-se i a creure en sí mateixos per créixer dia a dia.

lunes, 11 de noviembre de 2013

Currículum

      Quan parlem de currículum ens referim al conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació que orienten l'activitat acadèmica. El currículum és la base d'on han de començar tots els mestres i a partir d'aquet afegir coses en funció dels seus alumnes.
     
      El currículum és tot allò que aprenen els alumnes dins l'aula i les finalitats que té aquest aprenentatge fora de l'escola. Tot allò bàsic que han de tenir els nens en acabar el curs. Però, dins el concepte de currículum, trobem el currículum ocult.

      El currículum ocult es pot definir com un missatge que no es comunica intencionadament i que sol tenir significats negatius. Un exemple de currículum ocult és quan a un nen li dius frases com " La teva mama ha de rentar-te els pantalons perquè t'has tacat" o "T'ha ensenyat el teu pare a jugar a futbol?". Aquestes frases pareix que no tenen cap intenció negativa, però el missatge ocult que trobem es que és la mama qui fa net i el pare qui t'ensenya a jugar. Encara que no es la intenció de la mestra, dóna un missatge tradicional on es la dona qui treballa i l'home qui té temps lliure i no fa les tasques de la casa. 


Feina pròpia

      Dins els currículum trobem quatre fonts:
  • Font epistemològica:  es aquella que té a veure amb les ciències. El currículum selecciona els coneixements principals necessaris per conèixer una ciència.
  • Font pedagògica: es aquella que té a veure amb com ensenyem, és a dir, les metodologies adequades.
  • Font psicològica: es aquella que té a veure amb com aprenem, la visió que cada alumne té de com aprèn, és a dir, de com funcionen els processos cognitius.
  • Font sociològica: es aquella que ens diu que és realment important e una societat i un moment històric determinat.
      El currículum té unes característiques: únic, obert, flexible i descentralitzat. El currículum és únic perquè tots els alumnes el segueixen sense prioritats ni ajudes. Però, com no tothom és igual ni te les mateixes capacitats, el currículum es obert ja que els professors poden adaptar-lo i ampliar-lo amb els condicions que tenen els seus propis alumnes; i flexible perquè pot anar canviant.  A més, és descentralitzat perquè no es crea en un únic punt sinó que té diferents nivells de creació.
      En resum, hi ha una proposta mínima de currículum única que crea el primer nivell que no es pot modificar i que han de complir totes les escoles; i seguint aquesta proposta es pot anar ampliant segons els interessos de cada professor.

      Com hem dit abans, el currículum passa per diferents nivells que anomenem nivells de concreció. Segons la LOGSE(1990) al primer nivell trobem el ministeri i les comunitats autònomes; al segon nivell els centres educatius; i al tercer nivell les aules que tenen uns objectius concrets. I segons la LOE(2006) al primer nivell trobem els centres educatius que fan una concreció curricular de centre; al segon nivell el cicle,és a dir, una programació didàctica; i al recer nivell les aules.
      
      Al currículum trobem diferents elements:
  • Objectius: les metes que han d'aconseguir els alumnes al final del proces d'ensenyament.
  • Competències bàsiques: són les capacitats d'utilitzar els coneixements i les habilitats adquirides.
  • Continguts: són tots els coneixements que es donen dins l'aula.
  • Mètodes pedagògics: són les diferents formes que hi ha per ensenyar les competències bàsiques.
  • Criteris d'avaluació:  són les diferents tècniques que tenim per avaluar els coneixements previs, el procediment i el resultat final que aconsegueix cada alumne.
      Segons el marc legal de cada etapa els sistemes han canviat, amb la LOGSE es feia una tipologia de contingut, mentre que amb la LOE es va començar a treballar amb les competències bàsiques.


      El currículum és la base que ha de saber un mestre, és el seu punt de partida. Poc a poc, tos els mestres el vam ampliant tenint en compte les condicions i les capacitats que tenen els alumnes de la nostra aula. No és fix ni pot ser sempre el mateix, s'ha d'anar modificant i modernitzant adaptant-se als nous temps i a les nous recursos que van apareixent al llarg dels anys.

lunes, 4 de noviembre de 2013

Principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu

       L'escola ha canviat molt al llarg del temps i amb ella la manera d'ensenyar dels mestres. Dins aquets canvis podem diferenciar dos tipus d'aprenentatge:

      L'aprenentatge superficial és mecànic i consisteix principalment en memoritzar allò que diuen els mestres o el que està escrit en els llibres de text. En aquest aprenentatge el mestre és el centre i l'únic que té coneixements, en canvi,  els alumnes no saben res, no tenen coneixements previs. Els coneixements es mesuren amb exàmens que poden ser sancionats o no depenent de la nota, per tant, és selectiu.

      L'aprenentatge significatiu cerca la funcionalitat dels coneixements que s'imparteixen a l'escola. En aquest aprenentatge els mestres treballen sobre competències, és a dir, sobre coneixements i habilitats que pot desenvolupar cada nen per comprendre i practicar en el món en què viu. En aquest cas, l'alumne és el centre i posseeix uns coneixements previs que ha d'anar reconstruint i millorant amb la nova informació que va aprenent. 

Dudar



      Dins l'aprenentatge significatiu podem explicar una sèrie de principis psicopedagògics:
  1.  Esquemes de coneixement i coneixements previs: aquest principi es refereix al muntatge  que tenen els nens al seu cap amb els coneixements previs que han anat adquirint poc a poc. És una representació del que sap i aquest esquema és el punt de partida on el nen modifica o afegeix informació segons els nous coneixements que va aprenent
  2. Relació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: entre el que saben i el nou contingut ha de existir una relació adequada per a que els nens puguin treure conclusions per ells mateixos.
  3. Nivell de desenvolupament: es mesura la capacitat que té l'alumne per comprendre els nous coneixements.
  4. Zona de desenvolupament proper: és la distància que existeix entre allò que ja sap l'alumne i el que pot aprendre amb l'ajuda del mestre.
  5. Disposició per a l'aprenentatge: son les capacitats d'equilibri personal, de relació social i de insercció social.
  6.  Significativitat i funcionalitat dels nous continguts: el nou coneixement és útil per a la vida fora de l'escola.
  7. Activitat mental i conflicte cognitiu: l'alumne és una persona activa que raona les noves idees per arribar als significats.
  8. Actitus favorable, sentit i motivació: els continguts han de tenit sentit i l'alumne ha de tenir una bona actitud i ha d'estar motivat tant intrínsecament com extrínsecament.
  9. Autoestima. autoconcepte i expectatives: les idees que té cada alumne sobre el que pot fer i el que no.
  10. Reflexió del propi aprenentatge. Metacognició tenir consciència dels resultats positius i negatius d'una activitat per avaluar-los i rectificar aquells que facin falta.
      Aquests principis són els necessaris per a que l'alumne arribi a desenvolupar una competència.




      En la meva experiència a l'escola s'utilitzava més el mètode tradicional on memoritzaves paraules per redactar-les en un examen que poc després oblidaries. Encara que s'intentava que fossin els alumnes qui per si mateixos arribaren al coneixement, encara era el mestre qui ho controlava tot i no deixava experimentar als nens. En la meva opinió els nens necessiten jugar i experimentar per arribar a els vertaders significats de les coses, cada nen té una manera distinta d'aprendre. Jugar, divertir-se, creure en un mateix i saber les capacitats que pots desenvolupar són algunes de les coses més importants per aprendre. Deixem de banda les classes avorrides on els nens només escolten i copien. Deixem que les aules s'omplin de diversió, somriures i experiències.

Foto propia: Marina Isern Torres